Per què la pintura, per què el món de l’art? Aquestes preguntes em fan prendre conciència de mi mateixa, del què soc. Cal analitzar i aprofundir, en els inicis progressius de treball i creativitat que portan a un mateix a dessenvolupar aquesta tasca constant, la d’expressar mitjansant la plàstica, les emocions: No com a representació simple de la materia, sinó com a emoció humana, que neix en l’interior de l’ esser, espontaneament, d’una experiencia íntima amb el lloc on s’inicía la reflexió, contemplació i observació de l’entorn més inmediat, per la interacció del meu yo íntim amb la natura amb tota la seva força la qual representa en el meu divagar, profunditat, misteri, temor, bellesa, misticisme, perillositat, hostilitat… com alguns títols de les obres. Perquè parlar de la pintura, és parlar de la máxima expressió de mi mateixa.